Per formar part del Clúster Agroalimentari de Muntanya, el productors han de pertànyer als territoris de Catalunya considerats de muntanya, definits a la Llei 2/1983 d’alta muntanya de la Generalitat de Catalunya. La norma estableix com a àrees de muntanya les comarques de muntanya i les zones de muntanya.
Els camps marcats amb* són obligatoris.
A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya. La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.
El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.
Les comarques de muntanya es caracteritzen per:
Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:
