CA 

Proximitat

Proximitat

La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que els productors o les agrupacions de productors agraris fan en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària.

La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt.

La venda de proximitat s’identifica amb un logotip, que indica:

  • El decret que regula aquest tipus de venda
  • El nom de la Generalitat de Catalunya
  • La modalitat de venda: directa o en circuit curt

El Decret 24/2013, de 8 de gener, regula  l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris.

DEU MOTIUS PER FER LA COMPRA DE PRODUCTES AMB EL LOGOTIP DE VENDA DE PROXIMITAT

  1. El logotip acredita que el producte és produït i venut directament pels nostres pagesos i pageses

  2. Quan compres en origen, coneixes directament les productores i els productors i poses en valor la seva feina

  3. Estalvies en transport: contribueixes a rebaixar la petjada ecològica

  4. Consumeixes productes de temporada, més frescos i nutritius

  5. Contribueixes a mantenir les varietats autòctones i la biodiversitat

  6. Promous l’economia local i el desenvolupament socioeconòmic del nostre territori

  7. Cuines amb els elements que formen part de la nostra cultura
    gastronòmica i dones autenticitat a la teva cuina

  8. Garanteixes que el nostre territori es mantingui viu amb les productores i els productors com a protagonistes

  9. El sector productor rep un preu just i raonable

  10. Consumeixes de forma responsable, tenint en compte els valors mediambientals, ètics i socials amb què estan fets els productes

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.