CA 

La Generalitat impulsa un programa d’ajudes per preservar la biodiversitat

Comparteix l’article:

El Departament d’Acció Climàtica ha anunciat un programa de subvencions destinat als propietaris de boscos madurs, amb l’objectiu de fomentar la preservació de la biodiversitat que s’hi genera. Aquesta iniciativa té com a finalitat evitar la tala dels arbres que moren i la recollida de fusta. A més de promoure pràctiques silvícoles que millorin la maduresa dels boscos, així com la conservació dels arbres vells que actuen com a refugi per a insectes i mamífers.

A Catalunya, la situació dels boscos madurs és preocupant, ja que representen menys d’un 1% de la cobertura forestal total. És per això que el Govern ha decidit prendre mesures per revertir aquesta situació i contribuir a la conservació dels ecosistemes forestals.

El programa de subvencions de l’Acció Climàtica ha destinat una partida inicial de 300.000 euros per aquest propòsit. No obstant això, aquesta xifra podria augmentar fins a 2 milions d’euros si calgués.

A través d’aquesta iniciativa, els propietaris de boscos madurs tindran l’oportunitat de rebre suport financer per implementar pràctiques que contribueixin a mantenir i millorar l’estat de maduresa dels boscos.

Fins ara, la valoració dels boscos s’ha centrat principalment en la quantitat de fusta que contenien i en el preu que els propietaris podien obtenir venent-la. No obstant això, el Departament d’Acció Climàtica ha introduït una nova manera de quantificar el valor dels boscos, prenent en consideració altres paràmetres essencials com ara la biodiversitat i la maduresa dels ecosistemes forestals.

Amb l’aplicació d’aquest nou model d’ajudes, es pretén fomentar un canvi de mentalitat entre els propietaris de boscos, incentivar la conservació de la biodiversitat i promoure la creació de més espais naturals madurs.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.