CA 

Agrodit, una tecnologia de reg per fer front a la sequera

Comparteix l’article:

La sequera és un problema que continua afectant gran part de la península Ibèrica, especialment a l’est d’Espanya. L’agricultura, que representa el 2,5% del PIB espanyol i concentra el 80,5% del consum d’aigua del país, és un dels sectors més afectats.

Davant d’aquest repte, dos estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), María Martínez i Fernando Carrasco, han desenvolupat Agrodit, una solució tecnològica per al control dels conreus i la implementació del reg supereficient en l’agricultura. Un projecte que va guanyar el premi del jurat de l’última edició del programa d’emprenedoria SpinUOC, coordinar per la plataforma Hubbik.

La tecnologia d’Agrodit es basa en sensors d’humitat i temperatura del sòl que funcionen amb energia solar i proporcionen informació precisa sobre les condicions hídriques dels conreus. Això permet als agricultors mesurar la humitat del sòl en temps real i aplicar reg de manera precisa, evitant el malbaratament d’aigua. Amb aquesta tecnologia, es pot arribar a estalviar fins a un 50% d’aigua de reg, regant només quan és necessari per al conreu.

La solució tecnològica, desenvolupada al costat dels agricultors per adaptar-la a les seves necessitats reals, ja ha estat testada en dos projectes pilot: un en un camp exterior amb conreu de xirivia i un altre en un hivernacle amb conreu de tomàquets cherry.

Amb el reg eficient, Agrodit contribueix a mitigar els efectes de la sequera, conservant el recurs d’aigua i promocionant un creixement saludable dels conreus. La tecnologia està dissenyada per empoderar els agricultors i afavorir la sostenibilitat de l’agricultura i la seguretat alimentària en regions afectades per l’escassetat d’aigua.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.