CA 

Desenes de peixos morts per anòxia als Aiguamolls de l’Empordà

Comparteix l’article:

La intensa sequera que afecta Catalunya ha causat la mort de desenes de peixos a l’estany de Castelló dels Aiguamolls de l’Empordà.

En concret, la falta d’aigua i les temperatures elevades han desembocat a una condició d’anòxia, una disminució d’oxigen a l’aigua. Aquesta situació ha provocat la incapacitat dels peixos per sobreviure, creant la imatge de múltiples exemplars flotant sense vida a la superfície de l’estany. Particularment, es fa referència  a les llises, una varietat freqüent en aquest entorn i que ha estat impactada directament per les repercussions de la sequera.

El director de polítiques ambientals Marc Vilahür, dona per fet que es repetiran aquest tipus de situacions i defensa la implementació de “solucions fonamentals” i d’arrel on es faci una política mediambiental basada en la reducció del CO2 i gravant les emissions mes contaminants.

L’anòxia es produeix a causa de la insuficient presència d’oxigen a l’aigua, provocada no només per la manca de flux, sinó també pel règim de temperatures elevades. Aquesta condició impacta totes les espècies que habiten l’entorn aquàtic, tot i que algunes presenten una millor resistència que altres.

Vilahür ha informat que no procedirà a la retirada dels peixos de l’estany. Això es deu al fet que l’àrea és extremadament fangosa, la qual cosa podria implicar un perill per aquelles persones encarregades de l’operació però que no suposa cap risc sanitari.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.