El dia d’avui, el Clúster Agroalimentari de Muntanya reuneix uns 400 productors de tot el territori català. Aquests empresaris es distingeixen per l’alta qualitat dels seus productes, molts dels quals són elaborats artesanalment, seguint costums i tradicions que es remunten decennis enrere.
És una producció d’alt valor afegit, a voltes produït en situacions climàtiques extremes i en espais de difícil accés. És precisament l’estret contacte amb la natura dels productes d’aquestes contra- des el que els fa tan atractius pels consumidors. Animals criats en pastures lliures de contaminació i cultius conreats amb criteris ecològics, on creixen de manera reposada, fan de la producció agroalimentària de muntanya un be preuat.
1. Marca reconeguda
2. Producte Natural
3. Producte Gurmet
4. Producte Ecològic
Hem definit quatre grups estratègics que el mercat reconeix amb atributs positius i que contribueixen al creixement dels pro- ductes i serveis de muntanya: (1) Marca regoneguda, (2) Producte natural, (3) Producte gurmet, (4) Producte ecològic.
Aquests quatre grups estratègics es comercialitzen per canals que no sempre són els mateixos per bé que alguns coincideixen. La tasca del Clúster és trobar els canals més efectius i menys cos- tosos per maximitzar vendes i beneficis.
El Clúster treballa per aportar avantatge competitiu a les empre- ses que en formen part.
Ens hem fixat els següents objectius:
Posicionar els productes típics de muntanya catalans com a referent alimentari de qualitat superior
Posicionar el servei de les empre- ses productores del Clúster com a referent de màxima qualitat
Defensar una estructura de costos competitiva
Per assolir la missió i objectius plantejats, el Clúster de Muntanya agrupa tota la cadena de valor –així com els agents relacionats- que participa en el procés per fer arribar el producte fins al con- sumidor final. Assolir èxit en un mercat competitiu només és possible si hi ha la implicació de bons agents estratègics, compromesos en una xarxa cooperativa i eficient.
Els únics socis amb de ple dret son els productors i l’administració publica.
A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya. La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.
El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.
Les comarques de muntanya es caracteritzen per:
Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions: