El Govern aprova el pla estratègic del Pirineu pels pròxims sis anys

Comparteix l’article:

El Govern català va aprovar el 7 de maig de 2024 l’anomenat Pla d’Acció 2024-2030 que ha de regir les línies estratègiques per transformar el Pirineu català. Aquest document concreta les accions que s’impulsaran per materialitzar els eixos estratègics i els projectes per desenvolupar el Pirineu.  És el full de ruta que ha de guiar el desenvolupament sostenible de la Vall d’Aran, els Pallars Sobirà i Jussà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. L’objectiu del programa és evitar el fenomen de la despoblació, tot afavorint l’arrelament de la població de les comarques pirinenques, així com impulsar un model econòmic propi respectuós amb el medi natural, que aprofiti el caràcter singular de les comarques de muntanya.

El pla estratègic s’estructura en vuit eixos temàtics i prioritza diversos projectes transformadors per a cadascun, fomentant la cooperació publicoprivada i impulsant sectors estratègics. Les línies més rellevants són aquestes:

  1. Foment de l’habitatge públic de lloguer social a les comarques de muntanya i programa per afavorir l’arrelament i evitar la despoblació en els municipis que estan perdent més habitants. La principal eina a utilitzar és la rehabilitació d’edificis públics com a habitatges dotacionals o de lloguer. També inclou línies d’ajut per a la rehabilitació d’edificis destinats a primera residència o a lloguer i  la creació d’espais comarcals de suport tècnic als plans d’habitatge.
  2. Reforçar les infraestructures necessàries perquè el Pirineu funcioni com un districte de formació especialitzada (habitatge temporal, formació itinerant, inventari d’espais i de formació especialitzada).
  3. Posar en marxa del hub d’innovació i tecnologia de la fusta de Catalunya i impuls de l’ús de la fusta en tota nova edificació pública.
  4. Elaborar el Pla director de mobilitat de l’Alt Pirineu i crear una Autoritat Territorial de Mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran.
  5. Crear l’Oficina d’Innovació Agroalimentària i establir programes de relleu a les explotacions, així com accés a la terra i suport a la transformació de les produccions agràries.
  6. Transformar les estacions d’esquí alpí de Ferrocarrils de la Generalitat per convertir-les en estacions de muntanya. Impulsar un pla de millores a les estacions d’esquí nòrdic per desestacionalitzar-les. Analitzar la viabilitat per crear aparcaments d’enllaç i implantar sistemes de transport públic descarbonitzat per accedir als espais naturals.
  7. Consolidar el Pirineu com a referent internacional del piragüisme d’aigües braves. Millorar les instal·lacions pel Campionat del Món 2027, així com crear un hub esportiu pirinenc en l’àmbit de la canoa eslàlom, amb cooperació transfronterera.
  8.  Identificar i dimensionar projectes pilot d’innovació en la transició energètica a muntanya.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.