En els últims anys, l’os bru ha atacat cada cop més ramats a les zones de muntanya del Pirineu mentre pasturaven. Pel que afirmen els experts, els ossos no queden prou tips amb les herbes i plantes que troben a la muntanya i la fam els porta a buscar el que els hi manca sobretot entre els ramats de xais i ovelles. Els responsables de la Fundació Os Bru, que té cura d’aquests animals, esperen que enguany es recullin els esforços que van iniciar ara fa sis anys, quan van començar a plantar fins a 14.000 arbres fruiters en zones d’alta muntanya del Pallars Sobirà i la Val d’Aran. S’hi han plantat sobretot pomeres, cirerers i gerds; a més d’altres espècies minoritàries com la moixera i el púdol; fruites silvestres que haurien de servir per aturar els ossos famèlics.
Des de la Fundació Os Bru estan convençuts que si els ossos troben l’aliment que necessiten a la seva zona, no s’hauran d’allunyar per buscar menjar cap a zones de pastura, on hi ha bestiar de ramaderia extensiva. Es calcula que ara com ara al Pirineu, hi ha setantena d’exemplars. La colònia d’ossos no ha parat de créixer des de la seva reintroducció, a la dècada dels 90.
