CA 

La sequera obliga a declarar en estat d’emergència a 22 municipis

Comparteix l’article:

La manca de pluges continua causant estralls a la provisió d’aigua a l’Alt Empordà i al Baix Camp, obligant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a declarar l’estat d’emergència en 22 municipis de l’Alt Empordà que depenen de l’aqüífer del Fluvià Muga i l’embassament de Riudecanyes.

L’aqüífer, una font essencial d’abastament per a gran part de la comarca, s’ha vist afectat per la sequera i es troba a 14,4 metres sobre el nivell del mar, per sota de la cota més baixa registrada el 2009. L’embassament de Riudecanyes es troba al 6% de la seva capacitat amb un volum del 0,3 hm³ afectant els municipis de Baix Camp, Riudecanyes i Dosaigües els quals depenen de l’embassament.

Amb l’objectiu de prevenir problemes d’abastament, l’ACA ha pres aquesta mesura excepcional basant-se en el Pla de Sequera. Els 22 municipis afectats, amb una població total de 24.399 habitants, inclouen Agullana, l’Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum.

L’ACA ha recomanat que els municipis que se subministren de l’embassament de Siurana, en una situació similar a la de Riudecanyes, adoptin mesures d’emergència, tot i que la jurisdicció d’aquest embassament és responsabilitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

A més també es fixarà una dotació global d’aigua de 200 litres per habitant i dia de mitjana per municipi, es suprimirà el reg agrícola i la reducció del 25% dels consums d’aigua d’usos industrials i recreatius. També entrarà en vigor la prohibició de reg de jardins i zones verdes i l’ompliment parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i piscines.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.