Neix la xarxa comarcal de Refugis Climàtics a les Garrigues

Comparteix l’article:

Lleida es prepara per afrontar una onada de calor excepcional, amb temperatures que s’espera que arribin a nivells rècord en els pròxims dies. Aquesta situació posa de manifest la creixent preocupació pel canvi climàtic i els seus impactes en la regió.


És per això que a les Garrigues han establert la primera Xarxa Comarcal de Refugis Climàtics, una iniciativa inèdita en zones rurals. Fins ara, els ajuntaments solien prendre les seves pròpies mesures, però ha sigut el consell comarcal de les Garrigues, el primer òrgan administratiu de Lleida en fer un pas endavant per institucionalitzar la figura del refugi climàtic i convertir-lo en un servei públic i gairebé col·lectiu. Aquesta acció busca proporcionar una resposta coordinada i efectiva davant les situacions extremes de calor.


Mitjançant aquesta Xarxa Comarcal de Refugis Climàtics, s’estableixen espais específics i adaptats per a fer front a les temperatures extremadament altes, oferint un lloc segur i refrigerat per a aquells que pateixen més els efectes de la calor. El seu ús estarà condicionat a la demanda. És a dir, només s’obriran quan hi hagi usuaris que ho sol·licitin, una mesura que permetrà flexibilitzar els recursos humans dels ajuntaments, especialment durant les vacances d’estiu.


Aquests refugis climàtics es converteixen en punts de reunió comunitària i proporcionen suport als residents, especialment a les persones més grans, els infants i altres col·lectius vulnerables. Amb aquesta iniciativa, es pretén abordar de manera adequada els efectes del canvi climàtic i garantir el benestar de tota la comunitat lleidatana davant les temperatures extremadament altes.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.