Les papallones desapareixen de les ciutats per l’impacte de la sequera i la calor

Comparteix l’article:

Aquest estiu del 2023 està marcant rècords històrics en termes de temperatures a Catalunya. La manca de pluges i la sequera han començat a afectar a diferents espècies que habiten en el nostre ecosistema. És el cas de les papallones on s’ha observat una notable disminució en entorns urbans segons dades de l’uBMS i el mBMS. Una tendència atribuïda a la manca d’aigua i la dessecació de la vegetació que necessiten per sobreviure.

La falta de reg els parcs i jardins urbans i a les dunes de les platges i herbassars de les zones naturals de les ciutats ha afectat negativament la supervivència d’aquests insectes. A més els episodis de calor intensa també impacten en la presència de papallones, donat que l’excés de temperatura té efectes negatius en la supervivència i reproducció d’aquestes criatures. És per això que algunes espècies es desplacen a altituds més elevades a la recerca de la vegetació necessària abandonant així les zones urbanes. Les erugues, en particular, són més vulnerables que les papallones adultes i poden patir una deshidratació fatal.

Més enllà de l’ajustament en la supervivència i reproducció de les seves poblacions, les papallones han adoptat canvis significatius en el seu comportament per afrontar aquestes circumstàncies desafiants. Busquen llocs amb més frescor i ombra, evitant els prats exposats al sol. A més, com a mecanisme de termoregulació redueixen el vol en els dies calorosos ajustant les seves ales per evitar una radiació solar directa. També modifiquen els seus patrons de moviment, evitant o reduint la seva presència en àrees urbanes.

Aquestes adaptacions en el comportament de les papallones reflecteixen la seva capacitat d’aprendre i respondre als canvis en l’entorn, tot mostrant la complexitat i la resiliència de les estratègies que desenvolupen per preservar la seva existència en condicions cada vegada més desafiants.

No hem de perdre de vista que les papallones són indicadors biològics, oferint una finestra cap a la salut de l’ecosistema que habiten. Per tant, la disminució de la seva població a causa de la calor i la sequera també pot ser extrapolada a altres artròpodes, com abelles i escarabats, i fins i tot afectar alguns animals vertebrats.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.