CA 

Ruta turística amb aires de muntanya i cervesa minera

Comparteix l’article:

La Diputació de Girona, en coordinació amb altres institucions catalanes que promouen el turisme interior, recomanen aquest estiu una ruta per les valls del Ripollès, la vall de Camprodon i la de Ribes per descobrir tant les joies del romànic del Pirineu, les activitats d’escalada i de rutes a cavall com la cuina de muntanya. La qualifiquen de “proposta gastronòmica d’altura, que aposta fort pel producte local i que es caracteritza per uns ingredients únics, com, per exemple, la carn de poltre, l’ovella ripollesa, la trumfa o les famoses galetes”.

En el marc d’aquesta ruta, i seguint en l’àmbit agroalimentari, es recomana provar a la capital del Ripollès els seus extraordinaris embotits i la cervesa artesana Minera. Fa pràcticament un segle que la darrera vagoneta va sortir per la boca de la mina Juncadella, i 50 anys que l’explotació va tancar definitivament. Sorprenentment s’ha convertit, però, en el bressol d’un projecte de cervesa artesana que està triomfant al territori: la Minera. L’objectiu dels seus impulsors és divulgar la cultura de la cervesa artesana així com el patrimoni miner d’Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. Per aquest motiu, organitzen regularment visites amb tast per a grups al seu obrador i caminades al voltant de les mines d’Ogassa.

Comparteix l’article:

Fes-te soci del Clúster

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.